Gastronomia

Una de les més admirades del món

Cuina: combinacions d'ingredients que formen part de la cuina popular i que avui encara poden semblar revolucionàries, com és la tendència empordanesa d'agermanar els ingredients del mar i la muntanya.

Entrants: cargols, rovellons, pa amb tómaquet, escalivada...

Primers plats: escudella amb carn d'olla, "calçots", canelons...

Plats principals: Botifarra amb mongetes, fricandó de vedella, mandonguilles amb sepia,...

Deserts: Crema Catalana (crème brûlée), pa de pessic (very sponge cake), musician dessert (mixed nuts with muscat)

El culte als productes del mar i de la terra i la riquesa i la originalitat del receptari tradicional han estat el terreny adobat sobre el qual la cuina catalana s'ha convertit, en els últims anys, en una de les més admirades del planeta.

Les Tapes

Per disfrutar d'un autèntic dia espanyol, ademés de disfrutar d'una bona migdiada s'ha d'anar de tapes: petits plats deliciosos entre menjars durant el dia i la nit.

La llegenda explica que les tapes es van originar quan el rei de Castella, Alfons el Savi, es recuperà d’una enfermetat pel consum de vi i per menjar petits plats entre apats. Després de recuperar la salut, el rei va ordenar crear tavernes per servir els aliments juntament amb el vi.

No va passar molt temps per a que els emprenedors calculèssin que si el pà el cubrien amb deliciosos ingredients, els clients cosumien més. Ràpidament, les tapes es van convertir en quelcom tan important com el vi que es servia originàriament. Com les tradicions culturals de cada part d'Espanya, les tapes han anat variant, pel que cada comunitat té les seves pròpies. El món del “tapeo” també ha estat sota la mirada de la innovació culinària, sent posible degustar en molts restaurants de Barcelona tapes d'alta qualitat.

Les tapes originàries eren simplement llesques de pà, els clients a les tavernes andaluses utilitzaven els platets per cobrir les copes entre glop i glop, una pràctica de molta utilitat per evitar que les mosques, atregudes per l’olor dolç del vi es colèssin dins del got. Tapa deriva del verb tapar, cobrir.

Gastronomia catalana

Creativitat, enginy i atreviment són termes que s'utilitzen sovint per descriure els xefs catalans d'avantguarda. Aquestes mateixes paraules serveixen per qualificar moltes de les combinacions d'ingredients que formen part de la cuina popular i que avui encara poden semblar revolucionàries, com és la tendència empordanesa d'agermanar els ingredients del mar i la muntanya.

Cuines tan diverses com la dels pagesos, la dels mariners o la dels senyors burgesos s'han anat barrejant a Catalunya, on no és estrany trobar plats arribats de fora que s'han anat popularitzant de forma natural. A la gastronomia catalana destaquen les salses com l'all-i-oli i el romesco, entrants com els cargols, els bunyols de bacallà, els embotits com el fuet, la botifarra i la llonganissa, el conegut "pà amb tomàquet ", els rovellons i l'escalivada. Primers plats com l'escudella i la carn d'olla, faves a la catalana, calçots, trinxat o fideus a la cassola; segons plats com la botifarra amb mongetes, mar i muntanya, fricandó o el cap-i-pota. Les postres com la crema catalana, el mel i mató o el postre de músic (barreja de fruits secs, amb moscatell).